Entrevista a Jordi Torrent, artista plàstic i escriptor

Jordi Torrent Escala (Barcelona), artista plàstic i escriptor, ha estat impulsor de tota mena de projectes artístics, musicals i ecològics, o barreja de tot plegat, com el Drap Art, Ari Formentera o el Festival Posidònia, del qual va ser fundador, productor i director artístic. El 2014 va iniciar el quartet El Llibre de les Coses, (publicat en castellà per Àltera el 2015 i en català per Pagès editors el 2018), la segona part de la qual és La companyia del cocodril (Pagès editors), publicada aquest 2023, en què Torrent recrea la biografia d’un peculiar germà bastard del rei Jaume, en Pere de Boisançó. La tercera serà La desfilada dels Sants, i El Monestir tancarà la història.

L'any 2020 fou guardonat amb el premi Ciutat d'Alzira, —en el que havia participat a través de MundoArti— per la novel·la ambientada a Barcelona “Els fantasmes i mme. Levy” (Ed. Bromera, 2021).

MundoArti. Parla’ns una mica la teva feina.

Busco explicar histories i ho faig a la meva manera: com a artista plàstic, amb els paràmetres que permet treballar amb objectes de tres dimensions, i amb l’eina literària miro d’explicar el món d’una manera estrictament descriptiva i m’esforço en que ni els meus personatges ni les meves històries pontifiquin, ni sentenciïn, però que al llarg de la narració s’intueixi una perspectiva, una veu.

Per distanciar-me del missatge, en tot el que faig hi ha alguna mena d’humor discret. De Els fantasmes i mme. Levy es va dir: «l’humor i la vida plena en un joc literari que arrossega i esgarrifa» i crec que és la frase que més resumeix tot això que faig, també en la meva vessant plàstica.

MundoArti.  Ara mateix, però, has entrat de ple en el treball literari.

Fa uns anys, amb una radial a la mà era el rei. Amb l’edat ja no em ve tant de gust el fregament epidèrmic amb la meva obra, i amb una radial a la mà encara podria prendre mal.

Però, des de molt abans, ja havia escrit uns quants llibres de prosa i poesia: a banda dels dos volums que resten per publicar del Llibre de les coses i de Els Fantasmes i Mme Levy, havia acabat una novel·la, Dimoni Pelut, sobre la meva relació amb l’illa de Formentera, que narra una intriga politico-immobiliària localitzada a l’illa de l'any setanta vuit —no gaire abans que arribés jo a l’illa —, escenari de les primeres eleccions municipals a l'Estat, barrejat amb la repressió dels hippies i artistes que s'havien instal·lat a l'illa, basant-me en els informes de la policia i les autoritats polítiques del moment, que es publicaren en documentats treballs periodístics.

Un dels protagonistes és un músic català amb un cert èxit i, amb l'original, he adjuntat també un CD de deu cançons (gravades amb una banda d’amics músics de Formentera, en què canto i toco alguns instruments) que suposadament havien estat publicades per aquest autor impostat, les lletres de les quals incorporo a la narració.

Una altra novel·la, Tot el dol d’aquest món, està ambientada en un illot entre Eivissa i Formentera, on les nimfes, supervivents de segles d'extermini, s'apleguen per acomiadar Calipso, que finalment ha mort. Al far de l'illa on es desenvolupa l'acció hi ha instal·lada una farera amb la seva amant argentina i un mariner desarborat que hi ha embarrancat per desídia.

I ara mateix estic escrivint la història estranya d’una ànima en pena a qui no han deixat entrar al cel i ha de buscar el seu lloc en el món dels vius. És una història que vol descriure el sentit incert, fins i tot absurd, de la existència. 

Però al final tot és comunicació, en llenguatges que difereixen tècnicament però no en el contingut. En el fons, encara que les meves obres es diferenciïn tant a nivell tècnic com temàtic, sempre parlo del mateix: dels meus valors, de la meva manera d’observar la complexitat.

MundoArti. Com tens als teus lectors al corrent de la teva feina? En quina xarxa social reps més interacció amb els teus seguidors i et sents més còmode? Reps missatges d'agraïment de gent que et llegeix?

Tinc una pàgina web, https://www.jorditorrent.com/, on penjo notícia de les novel·les que em van publicant i els teasers que les acompanyen. Ara he començat a penjar-hi contes curts, narrats de viva veu, que tothom es pot descarregar per escoltar-los des del dispositiu que més li convingui. De moment n’hi ha dos, Dos homes de conspicu bigoti, (https://soundcloud.com/jorditorrent-211552674/dos-bigotis-conspicus), i «Mus musculus» (https://soundcloud.com/jorditorrent-211552674/mus-musculus), i a mesura que pugui esgarrapar una mica de temps, n’aniré afegint. Son contes curts, amb un àudio treballat segons l’estil que requereixi la narració.

Pel que fa a les xarxes socials, penjo teasers i petits vídeos —pel·lícules de 59 segons que expliquen, exposen o denuncien alguna cosa— a Instagram (#jorditorrentescal) i a Facebook (https://www.facebook.com/jordi.torrent.58/) i m’agrada que la gent que em segueix hi escrigui consideracions sobre la meva feina. Generalment, com que la gent és benintencionada i prou educada, es tracta de comentaris afalagadors, però agraeixo també crítiques i observacions no necessàriament positives.